Escolta amic
ho diré si cal un altre pic
jo tenc molt clar
que xerr en català
- que de l'occità,ell, és bessó -
no com el parlen a Barcelona
Lleida,Girona o Tarragona
sino com el rallen aqui
i li deïm mallorqui,
eivissenc o menorqui.
Tenc clar que faig som part d'una nació
que guarda als avis devoció
i té ella per propia senyera
quatre pals de gules en camper d'or.
Pals de sang que tenim amb molta amor.
Sang nova,noble,neta i natural
d'un país nostre,obert i confederal.
Eixa és la meva estimada i vertadera bandera
la que mos donà Jaume el Conquistador
rei de la Corona d'Aragó.
Jo no pretenc d'enlloc voler marxar
ni tampoc res separar.
Desig que quan arribi aquesta tardor
pugui sense entrebancs i lliurament
escollir el català del continent
si la relació amb el veïnat
és d'estrany o de germà.
Jo tenc estesa la mà
oberta de l'amistat.
Per damunt qualsevol cosa pública
abans de triar entre monarquia o república
tenc present que està la meva gent,
la de sang,opció i naixement
. Del que sí estic segur
tant per mi com per ningu
no vull la independència
de l'odi i la violència-
Desig la de la ciència i la paciència..
Aquesta ideia i realitat de nació -
nació ella catalana
honesta i ufana -
és molt anterior
a la mateixa espanyola guerra de successió.
Ah Castella castellana
usurpadora del nom d'Espanya.
tu vols canya?
Doncs guarda els teus parracs
qui cuidarem, noltros, dels nostres draps.
Jo no nec la teva victòria
amb l'ajuda del francés.
No pretenguis ara donar-mos com si res
cap lliçò de manipulada història.
Entre el seny i la rauxa
de moderada intransigencia
amb molta inteligència
assolirem la independència
de la terra nostra de l'avior
amb respecte i devoció
a la Tradició, el Progrés i la Religió.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
27 de juny de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada