Aquest país és el nostre país
en la seva llar caben tots.
Però aquest país,
abans de tot és el nostre país.
Les seves tradicions
són les nostres tradicions;
la seva gent
és la nostra gent
i la seva llengua
és també la nostra llengua.
Volem que la seva llei
sigui la nostra llei,
que la seva llibertat
sigui la nostra llibertat.
Però si una externa ventada
volgués imposar-li
lleis i costums forasteres
amb màscares cosmopòlites
enmig de l'amargor de l'esclavatge
almenys la seva parla
conservarem indòmita i neta
com una senyera de sa dignitat.
JOAN ANTOnI ESTADES de MONCAIRA i BISBAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada