EL PETIT PAÍS

" Som i serem gent catalana

tant si es volcom si no és vol

que no hi ha terra més ufana

sota la capa del sol"

Cansat de tenir tanta paciència,

el petit país guspira la indepèndencia.

Pel gran país la solució

està sempre en la submissió

i que tot petit país

faci,ell, cas omís

del dret de l'autodeterminació.

El nostre petit pais sempre ha tengut consciència

que ja de molt enrera

una bella i gran nació era

feta de gent tota de lletres i ciència.

Diuen pel Gran País

que el petit país

a consciència m'inventa història

i és que en el gran hi ha molta boira.

El Gran País per manca de vista

ha fomentat l'esperit separatista.

Per dir ell tota la veritat,

el Petit Pai,s mai, ha volgut estar separat;

és el gran qui l'ha obligat.

Sí tal com sóna, l' ha obligat

i durant anys l'ha menyspreuat.

Això ja vé de temps del primer Borbó

i les dues republiques no foren solució.

D'aquesta llastimosa situació

no en té cap culpa l'actual Borbó.

Res de l'altre món demana el petit al gran:

llengua i cultura pròpia té el primer

d'igual importancia i rang

que la llengua i cultura pròpia del darrer.

Si seguim per aquest mal cami d'incomprensió,

de cremes de banderes i simbols d'un i altre sentit

no m'estranyaria arribi a guanyar un dia el partit

partidari ell d'obtenir la separació.

D'una illa d'aquest simbòlic i a la vegada existent país, servidor

té les arrels eixides de moltes generacións i guardo la il-lusió

de veure la nostra bandera tradicional

onejant al pal més principal

de tota balconada institucional.

Res hem inventat

i mai mentida hem contat

Som i serem sempre el que hem estat

i a més ens hem ,malgrat altres, considerat -

de Salses a Santa Pola i de Fraga a Maó,

no una regió qualsevol sino la gran nació

que a l'edat féren els antics reis d'Aragó.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal