http://politica.elpais.com/politica/2014/11/09/actualidad/1415542400_466311.html
I reneix l'amor de Pàtria com un riu que surt de mare......
I ja vé..! La llum s'apropa o la Pàtria va on és ella.
Josep Pujadas i Truch.
Desafiant qualsevol barrera
han surtit per anar a votar
i al món demostrar
que els catalans no es feien enrera.
Desafiant tota mena d'impediment
de fora,ells,dictats
han surtit al carrer
amb els peus ben posats
mostrant era evident
que sabien el que volien fer.
Sí sí, Si no o No
tots han dit No
No a la traïduria
No a la xularia.
Els cecs i sords de sempre
han dit per no canviar de costum
que això era dia de fum
que per res serviria a l'hora de la veritat.
Només havia participat trenta per cent.
Trenta per cent de valents
hi ha hagut aquest nou de novembre
i cada u d'ells mereix esser honorat
i posat com exemple de fidelitat.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
10 de novembre del 2014
Escolt oh llar aimada
ta veu de mare entristida
pels renecs dels meus germans
que tenen vergonya de tu.
Enmig de les renuncies i capitulacions
preferesc al somriure hipòcrit
d'aquells que te volen sotmesa
recordar-te talment com fores un dia
i com Déu vulgui tornis esser altre dia,
quan es rompin les cadenes que t'ofeguen
i no es tornin ajuntar mai.
Voldria adormir-me oh Pàtria amb el teu nom sagrat
i baixar al fossar somniant que tornes esser tu.
Amunt Pàtria meva ! Petita però honrada.
Amunt es troba la meta .
Amunt està l'esperança i el progrés.
Amunt, Amunt ! Sempre amunt !
Joan Estades de Moncaira i Bisbal
29 agost de 2014 Festa de Sant Joan Degollat.
A Sa Costa de "Sa Pols " de Ciutat,
de l'illa nostra de Mallorca
el 30 de desembre passat,
gent ell molt porca,
una bandera han cremat
La bandera de l'Estat
que, Espanya, té per nom.
Jo pens que no té nom
aquell que encaputxat,
com un miserable covard,
la Bandera ha cremat.
Cremar la Bandera està castigat
com delicte a qualsevol part.
Qui ho fa mereix ser condemnat
amb la màxima severitat.
Què han guanyat aquests ninots
cremant la Bandera d'Espanya?
Mostrar ell la banya
que duien al caparrot?
Pel cami de l'antiespanyolisme.
com el de l'anticatalanisme.
anam tots molt malament;
ja que si és evident
que som espanyols
i no uns uns guinyols.
També està molt clar
que l'idioma nomenat català.
ho és del mallorquí i del valencià.
Visquin el Rei, les Espanyes i la Nació!
A tothom envio aquesta salutació
ella molt cabdal
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal.
1 de gener de 2009
Amics del món i també d'Espanya;
M'agrada l'ona blava
l'horta i la plana
jo sòc de parla catalana.
De Mallorca estic tota baves
sempre a punt de donar canya
a gent tan externa i ufana
qui volent fer-nos forçadament espanyols
ens estan jugant talment uns guinyols.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
Groc i vermell
Vermell i groc
que fan ell excel-lent joc
no ets altra coseta
que un simple pedacet.
Ara per nosaltres i pels nostres germans
tant mallorquins,valencians com catalans
els teus dos colors repartits en quatre pals,
representen l'alliberament dels nostres mals.
Sacrifici,fe,entrega:el vermell mostra obviament
abundancia,riquesa i tresor:el groc ensenya particularment.
Per tot això i molt més t'anomenem Senyera
i et saludem com la nostra bandera
la que simbol de la Roqueta i la Terra
aquest estandart ell és.
Vola! Vola! Vola!
Bell i vell estandart
talmennt una obra d'art.
De la muntanya fins a la plana
guia la caminada del ciutadà
com també la del vilatà.
Quan alcem els ulls al firmanent
i contemplem plens d'amor
un i després l'alte color
jugant i lluitant amb el vent
la teva gloriosa volada:
recordem en sant companyonia
del gener fins al desembre
que tu ets i tu seràs sempre
pels qui aqui tenim clar
que rallem o xerrem català.
LA NOSTRA SENYERA,LA NOSTRA BANDERA,
LA NOSTRA GUIA
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
Jo som de Fornalutx
aquest poblet mallorquí
tant maco i bonic
on conviu aqui
el pobre i el ric.
Emprant adequada eina
la gent de muntanya
sempre a la feina
amb coratge s'afanya.
Té clar que qui de jove no treballa
de vell es mor a la palla.
Fornalutx està al peu del Puigmajor,
fornalutxenca és tota la meva avior
i és per mi un gran honor
ser fornalutxenc de llinatge de senyor.
Sembram a Fornalutx
hortolitza i moraduix
i menjam oli del bo,
taronges de les millor.
Qui vé a Fornalutx amb bona intenció -
sigui foraster o mallorqui -
és ben rebut ell aqui
sempre respecti costum i tradició.
Segle enrera a Amèrica i a França
molts fornalutxencs emigraren,
sempre el seu poble recordaren
amb dolça i trista recança.
Jo som un fill d'aquells que marxaren
I un dia pobres però honrats tornaren
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
Fornalutxenc o solleric
aqui tothom és ara amic.
Les pedres són per fer cases
i per posar a les pareds de marges.
No per tirar-les mos al cap obviament.
.que ja no estam a aquell maleït temps
Els meus avis eren de Moncaira
per això vaig al meu aire.
Tenien Monnàber, Es Mas i Ca N'Antuna
i ara no en tenc cap ni una.
Mai he dit quejo fos poeta o glosador.
Jo som pobre però venc de casta de senyor
i estim la meva vall amb tendresa i dolçor
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
Escolta amic
ho diré si cal un altre pic
jo tenc molt clar
que xerr en català
- que de l'occità,ell, és bessó -
no com el parlen a Barcelona
Lleida,Girona o Tarragona
sino com el rallen aqui
i li deïm mallorqui,
eivissenc o menorqui.
Tenc clar que faig som part d'una nació
que guarda als avis devoció
i té ella per propia senyera
quatre pals de gules en camper d'or.
Pals de sang que tenim amb molta amor.
Sang nova,noble,neta i natural
d'un país nostre,obert i confederal.
Eixa és la meva estimada i vertadera bandera
la que mos donà Jaume el Conquistador
rei de la Corona d'Aragó.
Jo no pretenc d'enlloc voler marxar
ni tampoc res separar.
Desig que quan arribi aquesta tardor
pugui sense entrebancs i lliurament
escollir el català del continent
si la relació amb el veïnat
és d'estrany o de germà.
Jo tenc estesa la mà
oberta de l'amistat.
Per damunt qualsevol cosa pública
abans de triar entre monarquia o república
tenc present que està la meva gent,
la de sang,opció i naixement
. Del que sí estic segur
tant per mi com per ningu
no vull la independència
de l'odi i la violència-
Desig la de la ciència i la paciència..
Aquesta ideia i realitat de nació -
nació ella catalana
honesta i ufana -
és molt anterior
a la mateixa espanyola guerra de successió.
Ah Castella castellana
usurpadora del nom d'Espanya.
tu vols canya?
Doncs guarda els teus parracs
qui cuidarem, noltros, dels nostres draps.
Jo no nec la teva victòria
amb l'ajuda del francés.
No pretenguis ara donar-mos com si res
cap lliçò de manipulada història.
Entre el seny i la rauxa
de moderada intransigencia
amb molta inteligència
assolirem la independència
de la terra nostra de l'avior
amb respecte i devoció
a la Tradició, el Progrés i la Religió.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
27 de juny de 2014
Aquest país és el nostre país
en la seva llar caben tots.
Però aquest país,
abans de tot és el nostre país.
Les seves tradicions
són les nostres tradicions;
la seva gent
és la nostra gent
i la seva llengua
és també la nostra llengua.
Volem que la seva llei
sigui la nostra llei,
que la seva llibertat
sigui la nostra llibertat.
Però si una externa ventada
volgués imposar-li
lleis i costums forasteres
amb màscares cosmopòlites
enmig de l'amargor de l'esclavatge
almenys la seva parla
conservarem indòmita i neta
com una senyera de sa dignitat.
JOAN ANTOnI ESTADES de MONCAIRA i BISBAL
" Som i serem gent catalana
tant si es volcom si no és vol
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol"
Cansat de tenir tanta paciència,
el petit país guspira la indepèndencia.
Pel gran país la solució
està sempre en la submissió
i que tot petit país
faci,ell, cas omís
del dret de l'autodeterminació.
El nostre petit pais sempre ha tengut consciència
que ja de molt enrera
una bella i gran nació era
feta de gent tota de lletres i ciència.
Diuen pel Gran País
que el petit país
a consciència m'inventa història
i és que en el gran hi ha molta boira.
El Gran País per manca de vista
ha fomentat l'esperit separatista.
Per dir ell tota la veritat,
el Petit Pai,s mai, ha volgut estar separat;
és el gran qui l'ha obligat.
Sí tal com sóna, l' ha obligat
i durant anys l'ha menyspreuat.
Això ja vé de temps del primer Borbó
i les dues republiques no foren solució.
D'aquesta llastimosa situació
no en té cap culpa l'actual Borbó.
Res de l'altre món demana el petit al gran:
llengua i cultura pròpia té el primer
d'igual importancia i rang
que la llengua i cultura pròpia del darrer.
Si seguim per aquest mal cami d'incomprensió,
de cremes de banderes i simbols d'un i altre sentit
no m'estranyaria arribi a guanyar un dia el partit
partidari ell d'obtenir la separació.
D'una illa d'aquest simbòlic i a la vegada existent país, servidor
té les arrels eixides de moltes generacións i guardo la il-lusió
de veure la nostra bandera tradicional
onejant al pal més principal
de tota balconada institucional.
Res hem inventat
i mai mentida hem contat
Som i serem sempre el que hem estat
i a més ens hem ,malgrat altres, considerat -
de Salses a Santa Pola i de Fraga a Maó,
no una regió qualsevol sino la gran nació
que a l'edat féren els antics reis d'Aragó.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
De Salses a Santa Pola
i de Fraga a Maó
som una nació
tota plena de raó.
Això és ben evident!
D'Occident cap a Orient.
De Tramontana a Mitjorn.
Més que un sord
és home bord
aquell que entendre no vol.
Jo no vaig contra ningú,
tampoc sóc republicà
i manco esquerrà;
ara tenc per segur
i vos ho dic alt i clar
que en aquesta nació
parlam ben clar
i amb gran honor
la meva gent xerra català
Mallorca 11 de juliol de 2014
Joan Antoni Estades de Moncaire i Bisbal
El 9 de novembre d'aquest 2014 el govern de la Generalitat (catalana) té programada una consulta fer per la Catalunya continental ( provincies espanyoles de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona ) per tal de saber si, aquesta, vol tenir estat propi i a més independent.
Avui per avui, la Catalunya continental, és una de les desset autonomies de l'Estat espanyol. Mentre que el govern català diu que la consulta es farà, l'espanyol diu que no es pot fer ni es farà.
Ningu sap que passarà però, amb encert o no, serà un dia històric del que, anys i anys, en parlaràn,enraonaràn,xerraràn,rallaràn i tot el que li vulgueu dir.
Jo, ningú, vull ofendre
No sóc bruix ni adiví
ara del nou de novembre
en xerreran els d'allà i els d'aqui.
El 9 de novembre del segle vint-i-u
n'estic ell més que segur
que a l'any catorze sonat serà
allòl que tal dia passarà.
Dia 9 de novembre està programat
fer una consulta per la Generalitat.
El català que viu al Principat
a votar està convocat,
Jo no sé si la consulta es farà
o pel contrari no es farà.
No sóc bruix ni adivi
però crec que ara aqui
error és negar que hi ha una nació
per causa d'una globalització
i amb l'excusa d'una Constitució
qui certament no diu
però tampoc posa cap empriu.
Hi ha qui ja somnia glòria
amb estel que vola.
I altre que ha sónat l'hora
d''una Catalunya aixefar
aquesta quimera, d'estat. tenir.
Uns i altres hauràn encertat ?
O ells pel contrari,
s'hauràn equivocat ?
Aquest 9 de novembre
jo veig benvolguts germans
un poble que s'ha alçat
portant una papereta en ses mans
A votar està,ell, disposat
per conservar la seva identitat
i lluitar per la seva llibertat.
Aquest 9 de novembre
veig també qui no ho vol entendre;
més caparut que una somera
vol l'agulla del rellotge tornar enrera.
Veig qui barreja unitat
amb uniformitat,
i menysprea qualsevol varietat.
Diu a Espanya voler defensar
i enlloc de dues nacions agermanar
fa mèrits per elles separar.
Veig qui no li agrada del català
tant l'olor com el rallar.
Sentencía que, Balears i el País Valèncià.
no s'hi xerra en català;
perquè, a Xativa ,és hui
el que, a Tortosa, és avui.
O bé hi ha qui diu moix al gat.
A Mallorca el gos és un ca.
Vi, potser hagi jo tastat
però crec tenir el cap clar.
Veig qui llengues vol foratgitar.
Un, la catalana.
Altre, la castellana.
Cap dels dos té raó
Fan mal a la seva nació.
Veig, un esbart de fills de mare
que la guerra té declarada ara
a qui no vol, com ell, la dependència
d'un poble afamagat d' indepenèéncia
Dels seus llavis," jilipollas", en tot moment
és la paraula que surt més frequent,
adreçada com unic i seriós argument .
Jo sento gran indignació
amb forta tristor.
puix que a catalans com a castellans
a un divorci violent. ens conduirà
Ara malgrat això no crec, Espanya, es xapi
ni l'ideia d'una certa Catalunya mori.
A vosaltres, tots,
us quedi molt clar.
Que no sóc republicà.
Tampoc sóc esquerrà.
Parlo i escric català.
També francès i castellà.
A França sóc nascut
i, nen ,allà he viscut.
Sento la roqueta dels meus avis.
Duc la llar força endins
Estimo la terra dels meus padrins.
Sóc i em declaro insular.
Per això faig avís
que vull nació.
Vull la meva nació
Respecto, del vesi, sa nació.
Vull també religió.
Vull tradició.
No vull globalització.
Per això demano.
Demano i desitjo:
Pau. Pietat. Perdó.
Un crit de la Pàtria eterna
d'ahir,d'avui, de demà. Ferma!
I vosaltres parleu la llengua que parleu.
Del que sou, mai renagueu.
i siau el que vulgueu.
Ni Madrid, ni Brussel.les són qui
per vosaltres, el demà. decidir.
No hi ha marxa enrera!
Tampoc es tracta de tancar frontera.
Dels pares heu heretat la terra.
Vostra i dels fills és aquesta mateixa terra.
El 9 de novembre, la consulta es farà ?
Dia 9 de novembre, la consulta no es farà ?
No ho sé. Déu ho dirà.
El que sí és segur que se'n parlarà.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
juliol 2014
